Controls de càmera
CONTROLS DE CÀMERA:
(fet amb la Paula García i la Laura Monje)
1. Tres fotografies amb el mateix enquadrament però amb els diafragmes diferents:
2. Quatre fotografies amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents:
3. Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma:
Descripció de la fotografia:
4. Tres fotografies en moviment amb diferents velocitats d'obturació:
Descripció de la fotografia:
5. Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant el flaix:
(fet amb la Paula García i la Laura Monje)
1. Tres fotografies amb el mateix enquadrament però amb els diafragmes diferents:
Descripció de la fotografia:
El primer element
que veiem, i que per tant és el que ens crida més l’atenció, és la paperera
blava i el seu reflex, el qual el trobem en l’aigua que hi ha acumulada a
terra. El que ocupa el fons de la imatge és un seguit de plantes. La línia de
separació que defineix els espais és una fila de pedres, i a la dreta de la
imatge hi podem veure la meitat d’un banc.
La diferència
entre les tres imatges és la il·luminació, obtinguda gràcies a l’obertura del
diafragma. Per exemple, la primera és molt fosca, de fet costen de distingir els
diferents element compositius (si us hi fixeu, a l’esquerra de la imatge hi ha
la meitat d’un banc). La segona segueix essent fosca, però hi ha més llum. I a
la tercera ja hi ha molta més il·luminació i podem distingir tots els elements
amb claredat.
2. Quatre fotografies amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents:
Descripció de la fotografia:
L’element
protagonista de la imatge consisteix en una flor blanca. Al seu darrere hi ha
les fulles i banques de la resta de la planta. I a darrere de tot, hi podem
veure la paret de l’institut, que pot semblar que no tingui importància, però
contrasta amb el blanc pur dels pètals de la flor.
El que diferencia
les diferents fotografies és la distància focal, és a dir la distància que hi
ha entre l’objecte i l’objectiu de la càmera. A la primera imatge veiem la flor
més a prop en comparació a la última.
OBJECTIU
|
3. Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma:
Descripció de la fotografia:
Podem veure una
filera de pedres en perspectiva, col·locades una darrere l’altra. Els laterals
d’aquestes pedres, és a dir el terra, està recobert de fulles, i concretament a
la dreta hi ha una part d’un tub de rec i l’inici del tronc d’un arbre. Portant
la nostra mirada cap al fons de la imatge, hi veiem arbust petit i allargat. Al
fons de tot hi ha la valla de l’institut.
La diferència
entre les imatges és que a la primera fotografia hi veiem enfocada la pedra de
davant de tot, i la resta d’elements no estan gaire definits. A la segona hi
veiem enfocades la pedra principal i les del darrere, incloent el rec i el
tronc de l’arbre. A la tercera ja hi veiem els elements que he anomenant i els arbustos de darrere. I la quarta, en canvi, la veiem tota enfocada, des de la
pedra de davant fins a la valla del darrere.
1/1600
|
|||
-
|
|||
1/1600
|
-
|
||
4. Tres fotografies en moviment amb diferents velocitats d'obturació:
Descripció de la fotografia:
L’element
principal de la fotografia és una mà amb un got de plàstic marró ,
tirant aigua. Podem veure que de fons només tenim una paret blanca, de la clase
d’audiovisuals. Com que l’aigua que cau del got la podem veure nítidament, sabem
que la imatge ha estat feta amb una velocitat d’obturació concreta. En una de
les tres fotografíes, a més de veure raig d’aigua que cau, també veiem unes
gotes d’aigua molt clares, per la velocitat d’obturació.
Per tant, el que diferencia les tres imatges és la nitidesa que té cadascuna d'elles respecte l'agua que cau del got.
A la quarta imatge l’element que ens
crida més l’atenció i fa que dirigim la nostra mirada ca allà, són les gotes d’aigua que
cauen, i que gràcies a la velocitat d’obturació, han pogut ser captades
perfectament a l’aire. De fons tenim uns arbustos amb un arbre al costat
esquerre, i al costat dret, veiem la paret amb les finestres de la classe. Just
a darrere de les gotes, veiem a una noia amb un jersei gris i cabell llarg
marró, fet que provoca que encara es distingeixin encara millor les gotes
caient, pel seu contrast de colors.
5. Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant el flaix:
Descripció de la fotografia:
Al
primer model, ens trobem amb branques finetes i fulles creuant tota la
fotografia d'una manera desordenada. A través de les fulles i branques ens
arriba la llum del cel.
A la segona imatge tenim un tronc d’un arbre, que té com diferents troncs enrotllats, de manera que al final en queda un de gran, però amb diferents branques. Està situat al costat esquerre de la fotografia. Per tot el seu voltant hi ha fulles d’alguns arbusts.
Com que dues de les quatre imatges les hem fet sense flaix, podem observar una clara diferència sobretot en les dues primeres fotografíes, les que tenen el cel a darrere, ja que en una sembla que sigui més fosc, tot i no haver-hi massa distinció, com si el dia estigués nuvolat. A l’altra, en canvi, sembla que faci molt de sol.
A la segona imatge tenim un tronc d’un arbre, que té com diferents troncs enrotllats, de manera que al final en queda un de gran, però amb diferents branques. Està situat al costat esquerre de la fotografia. Per tot el seu voltant hi ha fulles d’alguns arbusts.
Com que dues de les quatre imatges les hem fet sense flaix, podem observar una clara diferència sobretot en les dues primeres fotografíes, les que tenen el cel a darrere, ja que en una sembla que sigui més fosc, tot i no haver-hi massa distinció, com si el dia estigués nuvolat. A l’altra, en canvi, sembla que faci molt de sol.
6. Altres proves per a conèixer tots els mecanismes de la càmera:
Descripció de les fotografies:
A la primera imatge podem observar una noia somrient, i al seu davant hi ha un seguit de uns
pètals de rosa i aigua que cauen de l'aire. Aquesta fotografia s’ha fet amb velocitat
d’obturació, intentant captar les gotes d’aigua i els pètals en moviment.
L’objectiu s’ha aconseguit molt bé amb els pètals, però no del tot amb l’aigua,
ja que encara que hi hagi algunes gotes, no es poden acabar de reconèixer. De
fons tenim una porta de garatge de color gris, amb algunes branques de fulles
entrant a la imatge.
A la segona fotografia podem observar, encara que borrosament, una persona
corrents, amb unes bambes grises de plataforma, i uns pantalons de colors. De
fons tenim un edifici petit al fons de la fotografia, amb la paret pintada de
flors, mig banc al costat dret de la imatge i arbusts al costa esquerre.
A la tercera fotografia hi veiem de davant a darrere, el terra, després veiem un raig d’aigua i les gotes que esquitxen
al xocar amb el terra, i si seguim enrere hi ha la part inferior d’uns
cavallets de pintura, un dels quals amb uns papers al damunt. Darrere els
cavallets, però aquest cop dirigint-nos cap
a la part esquerra de la imatge, hi ha un tros de mur i de valla en
perspectiva. La imatge és força fosca, però s distingeixen els elements amb
claredat. Això és perquè ha estat realitzada en una zona on no hi tocava el
sol, i a més a més també hi té a veure l’obertura del diafragma.
La quarta és una
imatge que dóna importància al tors d’una persona, amb un joc de cartes a la
mà. Aquestes cartes estan en moviment, per tant, la imatge està feta amb una
velocitat d’obturació concreta. També podem dir que la foscor de la samarreta i
les cartes contrasta amb el verd viu dels arbres de darrere, que estan
il·luminats pel sol. Aquests tenen poca profunditat de camp, que fa que es
vegin poc nítids.
OBERTURA DIAFRAGMA
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada