Photoshop

DESENVOLUPAMENT DE LA IDEA:

Per començar aquest projecte, vam fer una pluja d'idees per triar en quin tema ens volíem centrar. Els diferents temes a escollir van ser:

- la violència de gènere

- les diferències de classe social 

- els estereotips i cànons de bellesa

- la solitud que genera la societat

- la influència de les xarxes socials als adolescents d'avui en dia

- la llibertat d'expressió

- els exiliats

- el feminisme

- ...

La veritat és que ens va costar molt escollir un dels temes, ja que tots els tenim molt presents en la societat d'avui en dia. Però en un primer moment, dubtàvem sobretot entre els estereotips de bellesa i la llibertat d'expressió. Així i tot, vam decidir agafar tots dos temes enfocant-los en les diferències de classe social. La idea era fer vàries imatges d'una persona vestida de diferents maneres, tallar-les per la meitat i enganxar la meitat d'una amb la de l'altra. Així i tot, després vam canviar d'idea. Les imatges que vam fer són aquestes: LINK GOOGLE FOTOS: diferències socials

Llavors vam decidir tornar a centrar-nos amb la llibertat d'expressió, encara que no teniem gens clar com ho representaríem. De fet, volíem fer-ho amb el vestuari, ja que l'estàvem ordenant. Però no vam saber com enfocar-ho i altre cop vam tornar a fer un canvi de tema.

De fet, hem estat més classes ideant om seria la foto, què representaria, i com la faríem que no pas fent-la o editant-la, però tot i així penso que aquest temps no ha estat perdut, sinó que ha servit per descobrir què era el que realment volíem transmetre.

Vam estar molts dies avançant lentament, ja que no estàvem gaire motivades i també ens treia temps ordenar l'armari a les hores d'audiovisuals... Fins que de cop ens ho vam plantejar d'una altra manera i vam tornar a canviar de tema: aquest cop ho faríem sobre els exiliats. O potser barrejat amb la solitud.

Per fer les fotografies del exiliats, vam escampar tot de roba fosca i bruta a terra que representés un grup de persones pobre, però tots junts. Un cop teniem la roba triada ho vam col·locar al pati del Celestí Bellera (sobre la sorra) i vam fer la foto. La idea era que després, amb el Photoshop afegíssim llums de colors entre la roba fosca, per donar un contrast alegre amb la roba fosca i trista, tot i que al cap d'un temps també vam tornar a canviar d'opinió ja que no ens acabava d'agradar:

LINK GOOGLE FOTOS: exiliats representats amb roba

Després d'haver fet aquesta fotografia, vam creure oportú enfosquir-la, donar-li un toc més trist i pàl·lid, la qual cosa vam aconseguir posant una mena de filtre d'un color salmó. Vam deixar enrere la idea de les llums, ja que sen's va acudir una altra idea millor però que faria un gir al projecte.

Després d'això, teniem pensat anar a fotografiar cases abandonades, en ruïnes, ponts, etc., i la nostra idea principal amb aquestes fotografies era fer-ne un collage. Però quan les vam anar a fer, el punt de vista va canviar...

Se'ns va acudir que podríem enfocar-ho també cap al tema de la solitud que havia sortit a la pluja d'idees inicial. De fet, a la primera imatge de la roba s'hi veu un col·lectiu de gent, que no tenen on refugiar-se però es fan costat els uns als altres. Doncs ara seria capgirar-ho; les noves fotografies consistiren en cases abandonades i ponts però acompanyats de solitud, d'una persona que es troba aïllada del món i que fa el que pot per sobreviure: LINK GOOGLE FOTOS: solitud en cases abandonades 

ELECCIÓ:

La següent fase, un cop les imatges fetes i nosaltres convençudes amb el tema triat, vam fer una elecció; ens va costar força decidir quines exposaríem, ja que n'hi ha moltes que transmeten missatges interessants, però finalment vam triar-ne quatre que són força semblants entre elles i que tenen una explicació que concorda. Són les següents:

I a més a més, després vam afegir-ne una altra, bàsicament pel segnificat que li dóna a l'obra completa, és aquesta: 

EDICIÓ DE LES FOTOGRAFIES AMB PHOTOSHOP: LINK A GOOGLE FOTOS: imatges editades

 D'aquesta imatge original, el que hem fet ha estat primerament enfosquir algunes zones de la fotografia, anant als ajustaments d'imatge, color, a les corbes.
Després hem creat una capa amb un  filtre en blanc i negre automàtic (amb el pinzell d'història) , i d'aquesta capa n'hem eliminat la part que queda il·luminada per la llum de la finestra, de manera que quedés tot en blanc i negre però amb la part il·luminada en color.




L'últim pas ha estat afegir-hi algunes deformitats, amb l'eina del dit, que està a la gota, és a dir l'eina de desenfocar. Amb aquesta n'hem deformat una mica les parets, el terra, el contorn de la taula, com si es desfés, i hem afegit unes punxes a la finestra, com si l'exterior hagués de fer mal. Però el més important ha estat la persona, que l'hem situada sota un núvol borrós, també amb aquesta eina.
La foto definitiva ha quedat així:








La següent imatge l'hem editat primerament enfosquint el terra, amb l'ajuda de les corbes que trobem als ajustaments d'imatge, a l'apartat de color, convertint el terra marró en més tirant cap a negre.
Després hem seleccionat unes quantes rajoles de la paret i també amb les corbes, els hi hem posat uns colors càlids, que ressalten amb la palidesa de la imatge.

Finalment hem creat una altra cap i l'hem posada en blanc i negre, excepte la part de les rajoles acolorides, eliminant-les de la capa  deixant que es veiéssin les de la capa de sota, ja retocades abans.
La imatge definitiva és aquesta:













A aquesta primer li hem afegit color verd a la part superior d'algunes de les pedres il·luminades per la llum exterior, amb l'eina del pot de pintura, després hem augmentat el contrast i l'hi hem canviat una mica el color a la llum que entra pels costats de la porta que s'endevina.







Finalment algunes de les pedres les hem canviat una mica de to, però no massa, ja que d'aquest imatge volem que es vegi molt clarament el contrast entre la foscor ui la llum exterior.

La definitiva és així:














Amb aquesta fotografia, el que hem fet primerament, com en moltes de les altres, ha estat enfosquir el terra, amb l'ajuda del to, el contrast i les corbes. Després, també amb les corbes i el to, hem pujat una mica el color del reflex de l'aigua, per ressaltar el verd.







Llavors n'hem creat una capa i l'hem posada en blanc i negre automàtic amb el pinzell d'història, i d'aquesta capa n'hem eliminat la part de l'exterior, el reflex de l'aigua i les fulles de davant, deixant de banda la tija, ja que el que ens interessa és el olor verd, que transmet esperança.

Així ha quedat la definitiva:










Per acabar, la següent imatge l'hem editat simplement enfosquint el sostre creant un efecte de degradat, però fet trosset per trosset, i així donar més sensació de foscor, amb l'ajuda de les corbes i el to de color.


Llavors, a l'aigua del riu li hem posat un color tirant cap a daurat, amb les corbes, el brillo i un raig de llum amb l'eina de degradar.







Finalment, hem enfosquit el tors de la persona, deixant de banda el cap i les cames, ja que de fet sembla que floti, ja que està just a la línia de llum, és a dir que en aquest cas, ha aconseguit sortir a l'exterior.

Així és com ha quedat la imatge definitiva:

SIGNIFICAT:

Per començar, volem esmentar que cadascuna de les fotos escollides tenen un significat diferent, encara que molt semblant i enfocat en el mateix tema. Tot i que la intenció és que l'espectador interpreti l'obra com vulgui, des del seu punt de vista, el nostre motiu, és a dir el que volem expressar amb aquest conjunt de fotografies l'explicarem a continuació.

Primerament volíem combinar el tema dels exiliats amb el de la solitud que pot generar la societat, veient una imatge que representa tot de gent que es fa costat però la seva condició de vida és relativament baixa, i veient altres imatges on només hi apareix una sola persona, que en general busca la llum i hi ha un toc metafòric amb els colors, textures, etc. 

Així i tot, sabent que n'havíem de fer una exposició, de totes aquestes fotografies vam fer-ne una elecció, per decidir quines  i com les exposaríem. Llavors vam tornar a editar algunes de les imatges, fent-les més fosques i buscant-hi semblances, i ens vam centrar més en el tema de la solitud. El qual hem interpretat d'una manera metafòrica:

Les quatre primeres imatges ens mostren escenes de persones arraulides en la foscor, apropant-se a la llum però sense atrevir-sa a sortir a fora, mentre que la última és d'algú que ja ha fet un pas més endavant, on s'hi veu el llarg camí que ha fet per a sortir d'aquest metafòric túnel i ha arribat a la llum, que vindria a ser una petita representació de la llibertat.

Per començar, aquesta primera imatge ens mostra una persona arraulida sota unes escales, en una sala fosca però el més a prop possible de la llum, buscant-hi consol per la seva solitud, intenta donar una sensació d'inquietud i desesperança, de fet recorda un malson.

La següent imatge, que de fet és molt semblant a la que acabem de veure, ens mostra una persona
també arraulida en una sala fosca, però que busca la llum. Veiem que aquesta llum ve de l'exterior, a través de la porta i la finestra, i si ens fixem en el verd de les pedres de la paret il·luminada, ens podria dur a una sensació de fàstic, de portar molt de temps vivint en la soledat entre aquestes mateixes quatre parets i no atrevir-se a sortir a l'exterior.

Aquesta també ens mostra una altra persona arraulida, també buscant la llum i també amb aigua. De fet, moltes de les imatges tenen això en comú; la llum, l'aigua, aquest arrauliment... l'aigua és un reflex del món exterior, que representa, d'una manera metafòrica, la ment de la persona, no s'atreveix a sortir del pont, però ho somnia i s'arrauleix amb tristesa sota la foscor.

O per exemple aquesta altra, on s'hi veu una persona arraulida mirant el terra, que està ple de deixalles antigues, la paret té uns colors càlids, que podrien representar l'escalfor d'una casa, la qual aquesta persona no té i l'està desitjant, o bé la cremor, d'estar cansada de viure sempre tancada al mateix lloc, sense sortir tampoc a l'exterior.


























Finalment,en la següent imatge hi podem veure un túnel enorme per on hi passa un riu amb aigua daurada, i al fons de tot s'hi podria endevinar la silueta d'algú, que també està aprop de la llum i viu en un espai infinit.
L'aigua del riu representa un punt de llibertat, ja que l'aigua és lliure de córrer per la muntanya i seguir el seu camí, igual que la persona, que en aquest cas ja ha superat aquest temor que es veia en totyes les altres fotografies. Podem veure que aquesta persona ha aconseguit arribar a la llum exterior, després d'haver hagut de travessar tot aquest túnel etern de foscor i solitud.