OFF

NO EM VA FER BROSSA 
CABOSANROQUE
MUSEU DE GRANOLLERS

TÍTOL DE L'EXPOSICIÓ: "No em va fer Joan Brossa"

INTRODUCCIÓ GENERAL A L'EXPOSICIÓ: una única obra d'art inspirada en Joan Brossa, feta amb la mescla de diferents elements tan materials com sonors. Realitzada a través d'una lectura d'un text escrit en prosa de Joan Brossa, dels anys 40 i 50, el qual parlava de la Guerra Civil però amb imatges hipnagògiques, interpretada d'una manera molt especial. A part d'elements quotidians i sons, també hi ha fragments de la poesia escènica de la mateixa època, amb moltes al·literacions.

NOM DE L'AUTOR: Cabosanroque (Laia Torrents i Roger Aixut)

DATA O PERÍODE: 2018 - 2019 (Al museu de Granollers del 4 d'abril al 5 de maig)

ESTIL/CORRENT/MOVIMENT ARTÍSTIC:

TÈCNICA: 

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA O DENOTACIÓ:  la part plàstica està composta de diferents elements de la vida quotidiana com gots de plàstic, tapes, culleres, cintes mètriques, màquines d'escriure, etc.

Són elements que d'una manera o altra estan units, i junts componen l'obra.
La part sonora està feta amb els elements plàstics, ja que aquests emeten sons en directe. També hi ha veus que reciten poesia i han estat gravades.
La seva durada és d'un 30 minuts.

DESCRIPCIÓ DETALLADA: El que veiem de l'obra són tots els elements quotidians, col·locats d'una manera organitzada que a mida que va passant el temps anem descobrint. A l'interior, és a dir a sota, hi ha tota la part electrònica que fa que soni, encara que no la podem veure perquè està amagada.
A més, trobem dos espais diferents, un al centre de la sala i l'altre als voltants, de tal manera que tu queden enmig de l'objecte i les veus, t'envolten.

DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA O CONNOTACIÓ: La idea és transmetre imatges hipnagògiques, materialitzades a través d'objectes animats que es transformen en paisatge i executen sons.
Els elements han estat escollits per diferents motius, doncs és poesia objectual, però sobretot inspirats en el text de Joan Brossa que parlava de la Guerra Civil i com la va viure personalment, de manera que l'objecte seria una mena d'interpretació de la seva descripció en prosa.
A més, els sons, els colors, les llums i les formes transmeten unes sensacions relacionades amb ellò que s'està intentant transmetre. 

DIBUIX ESQUEMÀTIC O FOTOGRAFIES:

CONTEXT HISTORICO-POLÍTICO-SOCIAL I ARTÍSTIC DE L'ORA I L'AUTOR: Actualitat

DISCURS DE L'ARTISTA, CRITERI DEL COMISSARI: 

OPINIÓ PERSONAL JUSTIFICADA: Personalment aquesta exposició em va encantar. De fet no m'sperava que fos així. Quan ens van dir que veuriem imatges hipnagògiques, en un paisatge sonor, que els sons serien en directe i que estava inspirat en un text de Brossa, m'ho vaig imaginar de moltes maneres, però no d'aquesta.

El que diria que més em va agradar era que al llarg de l'estona que te l'anaves mirant, t'anava sorprenent perquè de cop canviaven les llums i es movia un element nou que en cap moment t'hauries pensar que allò es bellugaria per si sol.

A més, qui podies trobar molts sentits i interpretacions, per exemple, una part semblaven uns pulmons que respiraven però al mateix temps feien l'efecte de ser unes muntanyes llunyanes.

Penso que els sons estan molt ben aconseguits i compaginats amb les llums i objectes, la qual cosa produeix a l'espectador una sensació que a mi em va impressionar.

BIOGRAFIA DE JOAN BROSSA:

Joan Brossa, nascut a Barcelona el 19 de gener de 1919 i mort el 30 de desembre de 1998, també a Barcelona, va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic, encara que els anomenava <<poesia>> tot allò que feia.

És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

El seu pare era gravador, i la seva mare mestressa de casa. Ell se sentia més identificat amb la família paterna, encara quer el pare va morir i va haver de viure amb la materna. No tenia gaire entusiasme pels estudis, però si que llegia molt, sobretot autors catalans.

El primer text que va signar el va escriure en castellà, durant la Guerra Civil espanyola al front republicà del Segre. També aquí n'hi va escriure altres, com Divisió.

Després de la guerra va anar a fer la mili a Salamanca.

Més tard va orientar la seva carrera literària i va poder aprofundir en la seva formació literària i artística.




BIOGRAFIA DE CABOSANROQUE: 

CaboSanRoque és un grup de música — amb una formació minvant— que fa catorze anys que actua sobre els escenaris, ha enregistrat sis discos i toca regularment en viu. 

És un duo d’artistes sonors, constructors de sons que s’apliquen a diferents àmbits com instal·lacions sonores, arts escèniques o música, sempre treballant amb el so, les capacitats expressives de la màquina i les seves possibilitats per vehicular emocions. Laia Torrents (llicenciada en Enginyeria Superior Industrial per la UPC i estudis superiors de Composició i Arranjaments) i Roger Aixut (llicenciat en Arquitectura, UPC) estan a cavall entre grup de rock, artistes plàstics i performers. cabosanroque fa explotar les categories gràcies als seus artefactes: matèria i ona, màquines musicals i instruments que fan soroll, objectes en sèrie que esdevenen únics en els seus collages mecànic-sonors. 

SORTIDA AL CAIXAFORUM: VELÁZQUEZ I EL SEGLE D'OR + EXPLICACIÓ DE L'EDIFICI

El passat dijous 15 de febrer vam sortir al CaixaForum principalment a veure una exposició titulada Velázquez i el segle d'or. 
Va ser guiada, i personalment em va agafar forca perquè vaig poder entendre molt bé les temàtiques més utilitzades del pintor i la seva evolució. Concretament, de Velázquez només vam veure 7 obres, però n'hi havia moltes més d'altres autors que hi estaven relacionats. 
Vam veure diferents personatges mitològics i reals basats en la societat de l'època per la vestimenta, l'espai, la llum, etc.
No estava permès fer fotgografies, així que no puc posar cap imatge de quadres que haguéssim vist.

Tot seguit vam anar al fer una altra visita guiada amb una noia que ens explicava com estava construït l'edifici del CaixaForum, per què, i quin era el seu origen.
Sincerament, mai havia pensat que aquell edifici em pogues despertar tant interès, és mem, quan m'ho van dir, vaig pensar que seria avorrit. Però després em va semblar molt curiós i interessant tot plegat.
Resulta que el que avui és el CaixaForum, antigament havia estat una fàbrica tèxtil. És per això que en el mateix edifici hi podem veure diferents estils (l'antic, de la fàbrica, i el modern, que estava soterrat).
El propietari de la fàbrica tèxtil era en Casamir Casaramona, es per això que en una de les torres hi apareix el seu nom.
A mes, la fàbrica estava pensada i per tant, construïda de tal manera que es distribuís l'espai per a les diferents funcions del procés d'elaboració de teles, les quals feien a partir de cotó.
També vam sortir al terrat i ens van explicar per què havia estat dissenyat d'aquella manera.
Aquí si que vaig poder fer alguna fotografia:

SORTIDA AL CAIXAFORUM I VISITA AL PAVELLÓ MIES VAN DER ROHE

Avui dimecres 9 de gener, hem fet la primera excursió del trimestre anant al caixaforum a veure una exposició de l'artista Henri de Toulouse-Lautrec i tot seguit a visitar el pavelló alemany de Ludwig Mies van der Rohe.

Primerament, a l'exposició, que es titulava Toulouse Lautrec i l'esperit de Montmartre, hem fet una visita guiada on hem anat passant per les sales de l'exposició que estaven una mica ambientades en l'època, et feien transportar a Montmarte. Sonava música de fons, els passadissos semblaven carrers, a algunes parets hi havia fotografies de façanes, vèiem personatges repetits en els diferents quadres...
Amb això el que vull dir és que l'artista pintava el que veia i el que li transmetien els carrers de París, sobretot de nit.
Hem vist una zona on a la majoria dels quadres éren gats (Le Chat Noir), en una altra parlava del món del circ, en una altra s'hi vèia representat el bar concert Le Moulin Rouge, també hi havia un espai amb teatres d'ombres...
M'ha cridat l'atenció que per expressar i plasmar les seves idees utilitzava metàfores o feia crítiques visuals. Per exemple, molts dels seus quadres es reien de la classe burgesa, o a tot arreu hi sortien ballarines del can can, prostitutes, personatges coneguts, ens mostrava el paper de les dones en la societat... O per exemple per portar-nos a l'època als seus quadres hi apareixien característiques del moment, per relacionar-les amb la invenció de la fotografia, o del cinema, el teatre d'ombres (fent referència potser a le sombres xineses), etc.
Al llarg de l'exposició hem vist diferents tècniques de pintura, com l'oli sobre tela, pastels... però sobretot molts dels quadres eren fets amb litografia.

Tot seguit hem anat caminant al Pavelló Mies van der Rohe, on també ens han fet una visita guiada la qual ha començat situant-nos en el context històric de l'any que es va construir el pavelló. Hem anat veient unes imatges de l'època i hem anat parlant de fets importants, política, etc.
Després ens hem anat endinsant al pavelló però d'una manera lenta i entenedora, és a dir, a mida que anàvem avançant, el guia ens feia preguntes, ens explicava el motiu pel qual ens anàvem movent en la direcció que ho fèiem, ens anava comentant els elements que ens apareixien a la vista...
Bàsicament, amb el que m'he quedat del pavelló és que Mies el va construir d'una manera molt ben pensada, perquè la gent que hi entrés se'l mirés i s'hi passejés. El concepte interior i exterior no estava gaire definir, és a dir els dos espais s'ajuntaven, cosa que donava més sensació de llibertat però a la vegada de privacitat. No sé sii m'explico, les parets estaven col·locades d'una manera estratègica per donar sensacions concretes, fer caminar a l'espectador per tal de veure-ho tot, i els objectes decoratius estàven col·locats de manera que el miréssis però no t'hi fixéssis massa com per distreure't de l'edifici.
Després de veure'l tot, el guia ens ha ensenyat una maqueta de fusta on hi vèiem representada la construcció de l'edifici i el seu procés. Les fustetes es podien anar movent per mostrar-nos l'evolució, els detalls i el com estava pensat.

Sincerament, la visita al pavelló m'ha agradat bastant, pel simple fet que no m'imaginava que un arquitecte modernista pensés d'aquesta maner, per tal d'atraure el públic i mostrar l seva obra inconscientment per a l'epectador.

SORTIDA AL MACBA:

Aquest dilluns 10 vam anar a visitar el MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), concretament a veure una exposició de Jaume Plensa, que majoritàriament era d'escultura, encara que incloïa moltes sensacions, com el so, les textures, l'ambient...
 Per començar la visita, ens van tapar els ulls i ens van fer caminar per les diferents zones del museu sense veure res, guiant-nos per el so d'uns plats de música. Vam anar tomant amb les diferents obres del museu sense ser-ne conscients. Tot seguit, un cop amb els ulls destapats vam veure que érem a l'exterior, sobre una gespa artificial amb unes escultures de persones plenes de paraules, ajagudes abraçant un arbre cadascuna.

Aquí vam estar una estona comentant una activitat que teníem de deures que consistia en estar cinc minuts amb els ulls tancats escoltant tot allò que passava al nostre voltant. Doncs aquí vam estar parlant entre tots de les sensacions que havíem tingut en realitzar l'exercici i en la importància que li dóna Jaume Plensa en la seva obra.

Llavors vam tornar a dins i amb uns auriculars, el o la guia ens anava parlant i posant música al mateix temps que nosaltres podíem anar-nos passejant pel museu contemplant les diferents escultures al nostre ritme.

Vam fer vàries dinàmiques per entendre una mica més les seves obres, com fer una bola humana, passar entremig de la cortina de frases, escoltar i imitar el so d'uns gongs...

L'obra que més em va agradar va ser una que consistia en una palangana metàl·lica amb aigua a dins, al damunt de la qual hi penjava un plat musical d'un fil vermell. Del sostre, anaven caient gotes que al xocar amb el plat, aquest deixava anar so. Llavors la gota anava relliscant fins a caure en la plangana, que ja estava força plena d'aigua. Jo em vaig fixar en el sostre, on hi veia la silueta d'una lluna que era creada pel reflexe de l'aigua en moviment de la palangana sota l'ombra del plat rodó, i com que el plat era daurat, ho vaig interpretar com un sol i una lluna.

Personalment, la visita em va encantar, vam tenir molta llibertat, va ser molt relaxant, personal i comprensiva.

SORTIDA AL JARDÍ BOTÀNIC DE MONTJUÏC:
El 26 d'octubre, els artístics plàstics vam anar d'excursió al jardí botànic de Montjuïc. L'excursió va consistir en realitzar dos dibuixos de cactus al natural, és a dir veient-los directament amb els propis ulls. Teníem tres opcions i n'havíem d'escollir dues; el dibuix d'un cactus de pla sencer, el d'un amb pla detall i que fos paisatgístic.

Personalment em va agradar força, ja que teníem molta llibertat a l'hora d'escollir quin cactus volíem dibuixar, de quina manera, el lloc... I a més, poques vegades he dibuixat al natural, així que em va anar bé provar-ho.

SORTIDA AL MNAC:
En aquesta sortida no hi vaig anar, ja que estava malalta...


VISITA AL M.E.A.M.:

Dimats 16 d'octubre vam anar a Barcelona a veure el Museu Europeu d'Art Modern, conegut com a MEAM.

Concretament, vam veure dues exposicions: una permanent i una de temporal.
Primer vam anar a veure la permanent, a la primera planta, on hi havia una exposició d'art figuratiu contemporani, on vam poder veure una varietat d'obres amb elements molt diferents, però totes tenien quelcom en comú, i és que són de diferents artistes espanyols, la majoria dels quals utilitzaven tècniques realistes o hiperrealistes.
I en la segona exposició, concretament de realisme japonès contemporani, a la segona planta, hi vam poder observar tot de pintures hiperrealistes amb uns nombre de detalls tant gran que gairebé semblaven fotografies. I és que els japonesos utilitzen tot tipus d'eines, colors i tècniques pictòriques per tal de donar aquest efecte que tant impressiona. Em vaig fixar en que moltes de les obres d'aquesta segon exposició eren paisatgístiques o d'elements naturals, amb uns contrasts d'il·luminació força exagerats.

Personalment, aquesta sortida em va agradar molt, doncs les diferents obres les vaig trobar molt encertades i molt ben explicades per part de la guia. Ho vaig trobar tot molt clar i entenedor.
Puc dir que les obres eren espectaculars, tot i que a mi em van agradar més les que no eren tant hiperrealistes, ja que en aquests casos pots imaginar-te una mica com continua.

QUÈ M'AGRADARIA VEURE AL TEATRE?

Personalment penso (i espero que hi hagi més gent que també ho pensi) que la societat en la que vivim té molts defectes, alguns del quals podrien ser força apropiats per anar a veure al teatre o simplement parlar-ne.
Per exemple, el tema de la desigualtat i la violència de gènere, del qual crec que potser és cert que últimament hi ha molta consciència social (en forma d'articles, de xerrades, de manifestacions...), però també crec que no és suficient tenint en compte què significa una situació així. A més, si veiéssim una obra parlant del feminisme o de les violacions, crec que podríem quedar més impactats sobre el que realment significa. Almenys a mi, em sembla una manera més entenedora de fer  el que  transmetre un missatge al públic.

També m'agradaria veure alguna obra relacionada amb les desigualtats socials a nivell econòmic i les diferències entre classes socials, doncs penso que aquest és un tema que no tenim tant present durat el nostre dia a dia, ja que tots ens imaginem a nosaltres mateixos amb un futur ideal, basant-nos amb la majoria de gent que ens envolta i que ens sembla correcte. Però no tenim en compte que una gran part de la població mundial està en situacions més dures.

De temes socials també m'agradaria que en alguna es parlés de les creences socials, concretament l'ideal de la bellesa, l'estereotip que ens posen al cervell i que tots creiem que és la bellesa absoluta, que el nostre cos ha de ser igual. La gent es capfica molt en la imatge que perceben els altres d'ell mateix, hi ha moltíssims casos de persones que arriben a patir malalties per culpa d'aquest estereotip, cosa que trobo molt greu.
També, quan vaig pel carrer, molta gent va vestida de la mateixa manera i, potser no semblarà una cosa greu o important que pugui afectar-nos com a persones que som, però si que em fa tenir luna sensació de com si ningú tingués personalitat. I no només en temes d'imatge i bellesa, també ens diuen com hem d'actuar, com hem de pensar, com ens hem de comportar... Hi hauria d'haver més llibertat de pensament i més diferència i originalitat entre les diferents persones.

També m'agradaria veure alguna obra que parlés sobre el malbaratament alimentari, doncs no ens som conscients, però cada dia els humans llencem tonelades i tonelades d'aliments que podriem haver consumit, enlloc de tenir-los a casa i deixar que es féssin malbé, o haver-los deixat al perquè no ens agradéssin.

Se m'acaba d'acudir que podria estar bé veure una cobra que parlés sobre els diferents temes tabú que podem trobar a la societat, com la mort, el sexe, la menstruació, la prostitució, etc.

I a més a més de tot de problemes socials (que n'hi ha molts més que no he mencionat), també m'agradaria veure alguna obra de teatre que parlés sobre història o sobre literatura, música o quelcom que ens fes ampliar la cultura del nostre poble. Per exemple, m'agradaria veure alguna obra que fes referència a la guerra civil espanyola, una guerra no massa llunyana a la nostra civilització, tant de temps com de territori afectat.

SORTIDA AL TEATRE LLEVANT:
El pes del plom:

Divendres 5 d'octubre vam anar a veure una obra de teatre titulada El pes del plom, al teatre Llevant de Granollers, escrita i dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín, representada pels actors i actrius Carles Gilabert, Patrícia Bargalló, Isak Férriz i Marina Fita.

L'obra ens mostra una història amb quatre personatges que viuen les seves vides normals i corrents, s'estimen i s'odien, tenen pors i inseguretats, ploren, ballen, riuen, i fan tot allò que pot fer qualsevol de noaltres. En resum, són quatre personatges que ens fan reflexionar i pregunten, a través de cada gent i de cada paraula, quina importància tenim i quina és la nostra responsabilitat en tot plegat.

A l'inici de l'obra podem veure un home vestit de negre col·locat a dins d'una banyera, amb algú altre al seu costat que l'està apuntant amb una pistola mentre es pregunta si disparar o no. I després apareix una dona que es fa moltes preguntes de l'estil: "Quant pesa el teu dolor?" "Quanta estona trigaràs a ofegar la culpa?"

Aquesta història ens parla de la venta i la compra d'armes militars, mostrant-nos dos punts de vista oposats: el d'aquell qui només pensa en la seva butxaca, que no dóna importància a les conseqüències que poden que poden ser causades pels seus actes (o potser simplement ni se n'adona, ja que no s'hi ha parat a pensar), i el punt de vista dels que realment es preocupen i intenten solucionar-ho.

La Cat, una de les principals protagonistes, és una periodista que està investigant qui són les personen que s'estan aprofitant dels conflictes armats i n'estan sortint beneficiats...  Una investigació llarga i intensa que acaba d'una manera inesperada.

D'aquesta obra m'ha agradat molt el fet que jugaven amb els canvis d'escena retrocedint i tornant en el temps, fins el punt en què els dos moments es trobaven. Aquest efecte donava un toc de màgia a l'obra, ja que era com si veiessis el present i el passat al mateix temps.


Autoria i direcció: Aleix Fauró i Isis Martín

Intèrprets: Patrícia Bargalló, Isak Férriz, Marina Fita i Jose Pérez Ocaña

Espai escènic i vídeo: Ian Gehlhaar
Vestuari: Mireia Farré
Disseny de llums: Anna Espunya
Espai sonor: Cesc X. Mor
Assessora de moviment: Mar Medina
Disseny gràfic: Oscar Llobet
Fotografia: Anna Miralles
Comunicació: Neus Molina
Producció executiva: Laura Mihon

Agraïments: Xavier Alcalde i Tica Font (ICIP), Jordi Armadans (FundiPau), Pere Ortega (JM Delàs), FIARE, Tir Esportiu de Barcelona, La Perla29, Berta Riera, Pablo Ley, Carles Fauró, Cia Almaradas, Elena Martín, Anna Gonzalvo, Daniel Cuello, Vanessa Margó, Xavier Castellet i Carles Gilabert

Una producció de La Virgueria amb la col·laboració de Blue Bearded Lady, AiMama, Estudio Maravillas i Las producciones de Rupert

SORTIDA AL MUSEU DE GRANOLLERS:
Utopioes persistents, amb Marta Galán

El dimecres 26 d'octubre vam anar a fer una visita al museu de Granollers, on hi havia una exposició d'art contemporani preparada pel dissabte 29, a cura de Manel Clot, on no només es tractava de passejar-se pel museu contemplant les diferents obres d'art, sinó que les sessions de la dramaturga Marta Galán ens proposaven unes activitats performatives, que feien  entendre millor l'obra corresponent.
Per exemple, nosaltres, tot just arribar al museu vam fer una petita obra col·locant cadascun de nosaltres objectes escollits que portéssim a sobre en aquell moment, mentres sonava una música tranquil·la de fons. Després vam ordenar els diferents objectes (per colors) i vam emmarcar l'obra en general. Aquesta activitat no només va consistir en això, sinó que després també vam explicar com ens haviem sentit fent-la. Així vam poder veure els diferents punts de vista de la gent participava en la mateixa activitat.

Llavors vam anar a fer una visita a una de les plantes del museu, veient les diferents obres, ja fossin en format vídeo, en format imatge, escultura expandida, etc.
De totes aquestes jo vaig escollir-ne una de Carles Congost, "Historia de los cereales", la qual consistia en quatre imatges amb una mateixa persona en cadascuna d'elles, però fent diferents accions molt semblants: a la primera i la tercera imatge apareix un noi vestit de pagès assegut en una taula amb pa i blat de moro, ous i altres cereals, amb els fons de pedra, que fa pensar en una masia. En canvi, a la segona i quarta imatge hi apareix aquest mateix noi vestit d'una manera que recorda més a un vaquer, amb un fons més semblant a una casa més moderna, amb quadres de la ciutat, mobles... Però a les quatre imatges hi apareixen els cereals i alguna cosa relacionada amb la música.

Personalment em va agradar força aquesta sortida, és més, em va sorprendre. El fet que fos tot tant interactiu em va fer veure les coses d'una altra manera, més clara i entenedora, participativa i divertida, era com posar-se al paper de l'artista en el seu procés de creació de l'obra.